“Bé, de fet, la idea de Gòtic…” era una frase feta que ja repetíem cada vegada que en una entrevista algú ens preguntava en quin moment va començar la trajectòria del conjunt.
I dèiem això perquè en una de les primeres entrevistes que ens va fer l’Àngel Casas a Ràdio Nacional d’Espanya, al Passeig de Gràcia número 1, vaig començar dient que la idea de Gòtic venia de lluny, i que moltes vegades havíem hagut de postergar assaigs i projectes perquè en bloc ens vam anar dedicant a feines musicals més comercials i lucratives, que ens donaven algun rèdit econòmic.
L’origen del grup es troba en els Jordis. Amb en Jordi Martí ens coneixíem del col·legi, i havíem tocat junts a casa dels meus pares amb un orgue Eminent que teníem. De fet, la bateria d’en Jordi Martí es va passar mitja vida en un racó de la sala d’estar de la torre. Havíem fet, això sí, molts Beatles, en companyia d’altres companys que tocaven la guitarra i cantaven les seves cançons.
Més tard, vam conèixer en Rafa, que originàriament tocava la bateria al campanar de la parròquia que hi ha a la cruïlla de Balmes amb València. De seguida es va passar al baix elèctric i en va esdevenir virtuós.
Amb aquest trio (orgue Gem, baix elèctric i bateria) vam fer versions i reproduccions de peces del grup “Emerson, Lake and Palmer”, i altres composicions pròpies. El Keith Emerson era un teclista que ens va enlluernar sempre, amb el seu trio.
Però la clau de volta del grup la vam trobar amb la incorporació d’en Jep Nuix, flautista i compositor. El vam conèixer acompanyant el cantautor Joan Isaac, per les festes majors de Catalunya, l’estiu del 1976. I dic clau de volta perquè en Jep és qui va donar al grup la lluentor necessària i el caràcter que l’ha fet destacar com a grup singular. El seu so i el seu protagonisme i lirisme van definir el so del grup.
La constant evolució compositiva i interpretativa dels nostres temes originals —alguns força elaborats i amb molts colors i atmosferes diferents—, ens va portar a elaborar unes instrumentacions més riques per a la gravació del nostre primer disc. I així vam contactar amb en Jordi Codina, guitarra clàssica, i en Josep Albert Cubero, guitarra elèctrica, que ens hi van fer un treball únic i irrepetible.
Recordo que vam fer servir el meu Twin Reverb de vàlvules amb altaveus JbL com a amplificador per a la guitarra distorsionada, gravant a tot drap a les tantes de la nit, a l’estudi Gema 1 del carrer Bailèn, avui un basar xinès.